|
|
CAN MET |
Què és Can Met?
Can Met és un nou espai d'acció cultural que es va inaugurar el 20 de gener de 2007 a la ciutat de Figueres, està situat a la planta baixa del número 30 del Carrer Sant Vicenç (veure mapa). Pretén esdevenir un punt de trobada de persones i entitats de Figueres i comarca amb ganes de treballar per una societat més justa, un territori més digne i un poble més lliure. S'hi realitzaran conferències, cursos, exposicions, passis de vídeos, reunions,...
L'Ajuntament de Figueres ha llogat tot l'edifici (planta i primer pis). El primer pis s'ha cedit com a local a tres entitats que ja hi estaven instal·lades: Amnistia internacional (AI), el Grup d'Empordaneses i Empornadesos per la Solidaritat (GEES) i la Institució Alt Empordanesa per a la Defensa i Estudi de la Natura – Salvem Empordà (IAEDEN). La planta baixa és pròpiament l'Espai Can Met, un espai de caràcter municipal (i per tan obert a totes les persones i entitats) que gestionen conjuntament l'Ajuntament de Figueres i les tres entitats (AI, GEES i IAEDEN).
|
|
|
Façana de Can Met. |
Acte de inauguració (20/01/07) |
|
Activitats a Can Met. Podeu consultar les activitats programades a l'Agenda d'aquesta web. Les persones i entitats interessades a utilitzar l'Espai de Can Met (per reunions, xerrades, exposicions, cursos...) us podeu posar en contacte amb nosaltres o amb la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Figueres.
|
Qui era en Met Miravitlles?
El nom de Can Met fa referència al polític i escriptor empordanès Jaume Miravitlles, més conegut com en Met (Figueres, 1906 – Barcelona, 1988). El seu currículum polític és molt brillant i comença de ben jove, lluitant contra la dictadura de Primo de Rivera, fet pel qual fou condemnat a dos anys de presó. Més tard, exiliat a França, participà en els cèlebres fets de Prats de Molló, al costat de Francesc Macià, i fou empresonat a París. Viurà entre la clandestinitat i la presó fins l'adveniment de la República. Durant aquells anys viu els seus moments polítics més intensos: fou membre del Bloc Obrer i Camperol (BOC) i després ingressarà a les files ERC, des de on visqué molt de prop els fets del 6 d'octubre del 34. Un cop esclatada la guerra, fou promotor i secretari del Comitè de Milícies Antifeixistes per organitzar la resistència, secretari general de l'Olímpiada popular de Barcelona (1936) i més tard comissari de propaganda de la Generalitat fins l'ocupació de Catalunya, el febrer del 1939. A l'exili francès continuarà desenvolupant una gran activitat propagandística al costat del president Companys i altres exiliats, en aquell moment també serà director d'"El poble català." Sempre vinculat amb el govern republicà residí a Algèria, a Mèxic, i divuit anys als Estats Units i durant aquest temps col·laborà contínuament en molts periòdics de l'Amèrica Llatina. Va tornar a Espanya el 1962, on amb més serenor, va continuar la seva activitat periodística fins la seva mort, el 1987. És autor de diversos llibres, entre els quals destacarem: El ritme de la revolució, De Jaca i Sallent, Crítica del 6 d'octubre, Catalans a Madrid, Episodis de la guerra civil espanyola, Gent que he conegut etc. |
|
|
|