|
|
FILMOTECA |
- DRETS HUMANS I CRÍTICA SOCIAL |
|
|
Secció dedicada a mostrar les desigualtats socials imperants als països del sud i també a casa nostre; així com també la situació dels drets humans a tot el món. |
Codi 46 |
Code 46 . Armats amb un Winchester, dos joves marroquins surten a la recerca del ramat de cabres de la família. Enmig del silenci del desert, decideixen provar el rifle... però l'abast de la bala és molt més gran del que esperaven. En un instant, les vides de quatre grups d'estranys en tres continents col·lisionen. Una parella de turistes nord-americans, una adolescent japonesa sorda i rebel amb el seu pare, i una nanny mexicana que se'n duu sense permís a dos nens nord-americans a l'altre costat de la frontera, es veuen atrapats en la creixent ona d'un accident les proporcions del qual creixen sense que ningú pugui controlar-les. Cap d'ells arribarà a conèixer-se; malgrat la inesperada connexió que els uneix, es quedaran aïllats al ser incapaços de comunicar-se amb les persones que els envolten. Magnífic film que relaciona els mecanismes del complex món en que ens trobem. Estrenada al 2006 pel director Alejandro González Iñárritu, que també va dirigir "Amores perros".
On la pots trobar: d'aquí a un temps a qualsevol videoclub.
Idiomes: castellà, francès i anglès. |
|
|
Babel |
Babel. Armats amb un Winchester, dos joves marroquins surten a la recerca del ramat de cabres de la família. Enmig del silenci del desert, decideixen provar el rifle... però l'abast de la bala és molt més gran del que esperaven. En un instant, les vides de quatre grups d'estranys en tres continents col·lisionen. Una parella de turistes nord-americans, una adolescent japonesa sorda i rebel amb el seu pare, i una nanny mexicana que se'n duu sense permís a dos nens nord-americans a l'altre costat de la frontera, es veuen atrapats en la creixent ona d'un accident les proporcions del qual creixen sense que ningú pugui controlar-les. Cap d'ells arribarà a conèixer-se; malgrat la inesperada connexió que els uneix, es quedaran aïllats al ser incapaços de comunicar-se amb les persones que els envolten. Magnífic film que relaciona els mecanismes del complex món en que ens trobem. Estrenada al 2006 pel director
Alejandro González Iñárritu, que també va dirigir "Amores perros".
On la pots trobar: d'aquí a un temps a qualsevol videoclub.
Idiomes: castellà, francès i anglès. |
|
|
Underground |
Underground. Emir Kusturica proposa amb Underground una aguda reflexió sobre la història de Iugoslàvia, el país que mai va poder arribar a ser, vista com una fabulació eterna, com un engany permanent. Més enllà de la polèmica ideològica i de les acusacions de cineasta proserbi que alguns intel·lectuals francesos han llançat contra Kusturica, Underground es presenta com una fascinant aposta en què el director pretén portar fins al límit els components de la posada en escena. Kusturica filma amb soroll, furor i ràbia.
El tema més fascinant que ens proposa Underground resideix en la seva concepció de la història entesa com mentida, fabricació, faula, regne de fantasmes i absències de progrés. Kusturica parteix d'una realitat, perfectament documentada en les imatges de noticiaris de l'època —entrada dels alemanys a Belgrad, imatges de Tito, etc.— que apareixen virades i manipulades per la incursió d'elements de ficció. Aquesta realitat, no obstant això, està tergiversada pels límits del conte d'un món irreal que té com a objectiu interpretar i mitificar una realitat. Els elements imaginaris propis de la representació transformen aquesta realitat mitificada en metàfora artificial sobre el somni d'un país impossible —Iugoslàvia— que viu una tragèdia cíclica, marcada per l'etern retorn de la guerra, vista com a màxima expressió de la irracionalitat. Kusturica divideix Underground en tres parts perfectament delimitades. La guerra ens introdueix en la lluita de la resistència contra la invasió alemanya, ens mostra una visió onírica de la matança encarnada per la increïble escena del bombardeig d'un zoo i la mort d'un ximpanzé innocent. La guerra freda ens condueix fins a les entranyes del comunisme, cap al període en què la història no era més que una representació de l'Estat, un temps de mentida permanent en el qual els pobles aïllats de la resta del món vivien en el soterrani mentre a la superfície els poderosos dissenyaven sofisticades representacions. Marko, l'arribista que triomfa amb l'estalinisme, rodarà un film sobre la seva vida heroica que vol transformar-se en història oficial, és a dir, en document de la mentida. Finalment, un cop finalitzat el període glacial, mentre a l'Europa laberíntica formada per interminables túnels se celebra la caiguda de la farsa i el poble torna a la superfície, esclata una altra guerra, potser la més terrible: la guerra fratricida. Iugoslàvia, el país que mai va poder ser, acaba convertint-se en un tros de terra a la deriva on la festa continua. A pesar de les guerres, Underground mostra com la passió continua perpetuant-se en els nombrosos rituals burlescos acompanyats pel vi, el riure, alguns plors i una incessant música zíngara.
Kusturica transmet al llarg del film descàrregues d'energia d'alt voltatge; el seu propòsit és portar fins al límit les seues troballes, descobrir en la desmesura i en el grotesc un reflex de veritat. Underground és una pel·lícula filmada amb les entranyes, des de la ràbia. Els seus canvis constants de to, la seva voluntat d'apurar les situacions fins el límit desperten en l'espectador una estranya sensació d'amor i d'odi. Kusturica dubta, vacil·la, realitza girs innecessaris, s'introdueix per estranys viaranys, desconcerta l'espectador i de forma inesperada arriba a la genialitat, per tornar-la a perdre immediatament i recuperar-la de nou, a partir de vies insòlites. Underground demostra com la perfecció en cinema no és més que un somni estèril i que moltes vegades el camí a la genialitat passa per la imperfecció. Rodada al 1995.
On la pots trobar: a alguns videoclubs.
Idiomes: alemany, castellà, francès, anglès i serbo-croata. |
|
|
Brazil |
Brazil. Sam Lowry és un tecnòcrata en una societat futura del tot ineficient. Somia amb una vida en la que pugui escapar del seu treball tecnològic i de l'aplastant burocràcia, i dedicar-se a la dona que sempre imagina. Un dia troba aquesta dona, però la burocràcia l'acusa de no haver evitat que uns terroristes tirin les seves bombes. Lowry i la seva nova companya viuran ara sota una constant amenaça.
Brazil , l'obra més personal i ambiciosa de Gilliam , és un film de culte de l'ex-Python Terry Gilliam que, sota l'etiqueta de pel·lícula del futur "no molt llunyà" amaga una realitat molt més retro que la fa completament contemporània.
Com sempre en el cas de Terry Gilliam , la crítica social, àcida aquí, és la base. Segons paraules del propi Gilliam , la pel·lícula és meitat somni, meitat malson, és un mirall inquietant, una paràbola terrorífica, una defensa de la bogeria, una actualització dels temes de Kafka , una defensa de l'infividu davant el sistema, una finestra oberta en una habitació d'aire irrespirable i vomitiu, una fugida cap als costats, una fantasia pessimista que sosté que no existeix un demà, perquè el demà ja ha passat. És una bomba incendiària, un rebot de Gilliam contra el que la
societat li ofereix. Una gran metàfora rodada al 1985.
On la pots trobar: a qualsevol videoclub.
Idiomes: castellà, francès i anglès. |
|
|
Memòria del saqueix |
Memoria del saqueo. "Memoria del saqueo" fa un recorregut desde la dictadura de Videla fins la revolta popular i espontània de finals del 2001, analitzant fets, promeses i mentides que desarmen el poder argentí de l'època així com el poder econòmic mundial. Argentina, Estats Units, Espanya; cap país surt ben parat d'aquest terratrèmol fílmic que en el seu favor hi podem argumentar els intents de contrapesar allò econòmicament pròsper i la misèria, tant desde la planificació com des del muntatge. Separa la narració en capítols amb una capacitat de síntesi destacable. El millor de "Memoria del saqueo" és la seva universalitat, gràcies a unes denúncies aplicables a la gran majoria de països, i que no amaguen un intent de fer obrir els ulls a la gent i avergonyir l'anomenada “mafiocràcia” a parts iguals. La pel.licula va ser dirigida pel director argentí Fernando E. Solanas al 2003. Molt recomanable per tractar els efectes devastadors de la globalització neoliberal.
On la pots trobar: a qualsevol videoclub.
Idiomes: castellà, francès i anglès. |
|
|
Diaris de Motocicleta |
Diarios de Motocicleta. Aquesta mítica pel.lícula dirigida per Walter Salles a l’any 2004, narra el viatge existencial d’un jove Che Guevara i el seu amic Enrique Granados per tota l’Amèrica Llatina. El film ens mostra el desenvolupament de la consciència social del Che fins a esdevenir un revolucionari, però a part d’això també ensenya les desigualtats socials presents a Llatinoamèrica, la relació de l’home amb el territori i sobretot l’esperança que malgrat tot encara podem intentar canviar el món, tal i com diuen al pòster de la pel.lícula: deixa que el món et canviï i podràs canviar el món...
On la pots trobar: a qualsevol videoclub i properament a la biblioteca Carles Fages de Climent de Figueres.
Idiomes: castellà i idiomes indígenes. |
|
|
El Jardiner fidel |
The Constant Gardener. En un lloc indeterminat de Kènia, assassinen brutalment a l'activista més lluitadora de la zona, la brillant i apassionada Tessa Quayle. Un metge local que l'acompanyava ha fugit i tot sembla apuntar cap a un crim passional. Sandy Woodrow, Sir Bernard Pellegrin i la resta dels membres de l'Alt Comissionat Britànic estan convençuts de que el vidu de Tessa, l'inalterable i poc ambiciós Justin Wuayle deixarà l'assumpte a les seves mans, però estan força equivocats. L'equilibri professional del diplomàtic trontolla al perdre a la seva dona, a qui tan estimava. Aquests dos éssers tan oposats s'atreien mútuament i gaudien d'un matrimoni feliç. Els records d'aquesta unió empenyen a Justin a prendre una decisió per primera vegada en la seva vida personal i professional. Perseguit pels remordiments i ferit pels rumors de les suposades infidelitats de la seva muller, Justin es sorprèn a si mateix llançant-se a una perillosa odissea. Ha decidit netejar el bon nom de la seva dona i acabar el que ella havia iniciat. Per aconseguir-ho, ha d'aprendre ràpidament com funciona la indústria farmacèutica, ja que Tessa estava a punt de descobrir un escàndol, i viatjarà per dos continents a la recerca de la veritat. No trigarà a donar-se compte de l'existència d'una conspiració tan letal com comuna que s'ha cobrat la vida d'innocents i posarà la seva en perill.
Una pelicul.la rodada el 2004 del director braziler Fernando Meirelles creador de la mítica "Cidade de Deus".
On la pots trobar: a qualsevol videoclub.
Idiomes: anglès. |
|
|
|
|
|
|