Que és Can Met?

Can Met és un espai d’acció cultural que es va inaugurar el 20 de gener de 2007 a la ciutat de Figueres, està situat a la planta baixa del número 30 del Carrer Sant Vicenç. Aquest espai havia estat la seu del Casal La Volta del 2000 al 2006, on les quatre entitats independentistes de Figueres (Maulets, CEPC, Òmnium Cultural i Assemblea de l’Empordà) van organitzar un espai i punt de trobada per a persones i entitats de Figueres i comarca per a treballar per a una societat més justa, un territori més digne i un poble més lliure. Ja en aquesta època s’hi organitzaven conferències, cursos, exposicions, reunions, etc. Va ser poc temps després que altres entitats de la comarca (IAEDEN, Coordinadora de ONG’s i Amnistia Internacional) van unir esforços per llogar el pis de sobre del casal, convertint el carrer St Vicenç 30 en una mena d’hotel d’entitats de Figueres.

Després de la dissolució del Casal, les entitats figuerenques que sempre havien reclamat (i encara el reclamen) un lloc per a totes les associacions a l’Ajuntament de Figueres, van aconseguir que aquest llogués tot l’edifici (planta i primer pis). El primer pis s’ha cedit com a local a tres entitats que ja hi estaven instal·lades: Amnistia internacional (AI), el Grup d’Empordaneses i Empornadesos per la Solidaritat (GEES) i la Institució Alt Empordanesa per a la Defensa i Estudi de la Natura – Salvem Empordà (IAEDEN). La planta baixa és pròpiament l’Espai Can Met, un espai de caràcter municipal (i per tan obert a totes les persones i entitats) que gestionen conjuntament l’Ajuntament de Figueres i les tres entitats (AI, GEES i IAEDEN).

El nom de Can Met fa referència al polític i escriptor empordanès Jaume Miravitlles, més conegut com en Met (Figueres, 1906 – Barcelona, 1988). El seu currículum polític és molt brillant i comença de ben jove, lluitant contra la dictadura de Primo de Rivera, fet pel qual fou condemnat a dos anys de presó. Més tard, exiliat a França, participà en els cèlebres fets de Prats de Molló,  al costat de Francesc Macià, i fou empresonat a París. Viurà entre la clandestinitat i la presó fins l’adveniment de la República. Durant aquells anys viu els seus moments polítics més intensos: fou membre del Bloc Obrer i Camperol (BOC) i després ingressarà a les files ERC, des de on  visqué molt de prop els fets del 6 d’octubre del 34. Un cop esclatada la guerra, fou promotor i secretari del Comitè de Milícies Antifeixistes per organitzar la resistència, secretari general de l’Olímpiada popular de Barcelona (1936) i més tard comissari de propaganda de la Generalitat fins l’ocupació de Catalunya, el febrer del 1939. A l’exili francès continuarà desenvolupant una gran activitat propagandística al costat del president Companys i altres exiliats, en aquell moment també serà director d'”El poble català.” Sempre vinculat amb el govern republicà residí a Algèria, a Mèxic, i divuit anys als Estats Units i durant aquest temps col·laborà contínuament en molts periòdics de l’Amèrica Llatina. Va tornar a Espanya el 1962, on amb més serenor, va continuar la seva activitat periodística fins la seva mort, el 1987. És autor de diversos llibres, entre els quals destacarem: El ritme de la revolució, De Jaca i Sallent, Crítica del 6 d’octubre, Catalans a Madrid, Episodis de la guerra civil espanyola, Gent que he conegut etc.