La IAEDEN-Salvem l’Empordà i l’Associació Stop Macro Parc Eòlic Marí de la Costa Brava Nord hem presentat un recurs contenciós administratiu contra el Reial Decret 150/2023 de 28 de febrer pel qual s’aproven els Plans d’Ordenació de l’Espai Marítim (POEM) de les cinc demarcacions marines espanyoles que contemplen el desenvolupament de l’eòlica marina a les costes del país. Aquest ha estat admès a tràmit recentment per la Sala Tercera del Tribunal Suprem.
D’aquesta manera, les entitats contràries a la instal·lació de macro parcs eòlics marins, a la zona coneguda com a LEBA-1, iniciem la batalla judicial amb l’objectiu de salvar els ecosistemes del Golf de Roses i la Badia de Pals i evitar l’impacte que suposarà en la societat i les activitats econòmiques que s’hi desenvolupen. Així mateix, continuarem amb la via política i de resposta des de la societat civil. Reiterem el nostre sí a la implantació de les energies renovables però no de la manera com s’està fent.
En el recurs presentat al·leguem:
- Irregularitats en el procés.
- Infracció del principi de cautela i l’establiment de zonificacions per a la implantació de l’energia eòlica sense respectar els criteris i principis de protecció de la biodiversitat.
- Infracció de la coherència i integritat de la Xarxa Natura 2000 i la vulneració del règim de protecció de la Xarxa Natura 2000 establert en la Directiva d’Habitats en la llei 42/2007.
- Falta de motivació adequada i suficient de les seves zonificacions.
- La infracció dels principis de planificació de la llei 41/20210 de 29 de desembre de protecció del medi marí.
- Defectes i insuficiències en la avaluació ambiental i en els tràmits de consulta pública i participació ciutadana.
Així mateix s’ha impugnat la zonificació de la LEBA-1 per ser inadequada i incompatible amb els excepcionals valors naturals i ambientals marins presents a l’àrea i amb la seva conservació, així com per trobar-se en un entorn envoltat d’espais protegits, de Xarxa Natura 2000 francesa i tractar-se d’una zona que comptava amb un règim d’exclusió a l’Estudi Estratègic Ambiental del litoral espanyol per a la instal·lació de Parcs marins de 20 d’abril de 2009. També s’ha impugnat l’arbitrarietat i la manca de justificació de la delimitació del polígon LEBA-1. Sol·licitem que s’ordeni la zonificació de l’espai com a zona d’alt potencial per a la conservació de la biodiversitat amb prohibició d’implantació de l’energia eòlica, tal i com es va fer a la planificació del 2009.
Considerem que l’elaboració i posada en funcionament dels POEM s’ha fet de forma maldestre per part del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO). No s’han tingut en compte els millors informes científics sobre els impactes en la biodiversitat d’una de les zones més fràgils del Mediterrani des del punt de vista ecològic. Els científics consideren que la zona afectada constitueix el patrimoni natural marí més gran de Catalunya on hi conflueixen vuit àrees marines protegides i dos vedats de pesca. Tampoc s’han tingut en compte els impactes social i econòmic que pot suposar la implantació de l’eòlica marina.
Per dur a terme la batalla legal hem encarregat la preparació del recurs al prestigiós advocat Eduard de Ribot, expert en aquest tipus de litigis i professional de referència en les lluites ambientals a les comarques gironines, amb qui hem col·laborat en multitud de casos. També es compta amb la col·laboració de professionals vinculats i experts en diverses matèries i es treballa coordinadament amb col·lectius de l’Estat espanyol com la plataforma en Defensa de la Pesca i els Ecosistemes que agrupa les confraries de pescadors del nord de la península que també han decidit plantar cara al POEM.
Les entitats fan una crida als ciutadans perquè col·laborin econòmicament en la batalla judicial a través dels respectius comptes corrents que es poden trobar als webs de les entitats.
L’Associació Stop Macro Parc eòlic marí recorda que s’han aconseguit reunir més de 30 mil firmes de ciutadans en contra dels macro projectes, i una trentena d’ajuntaments, institucions i consells comarcals s’han pronunciat també en contra d’aquestes mega instal·lacions que pretenen industrialitzar el Golf de Roses i la Badia de Pals.
