S’ha dut a terme l’aprovació inicial de la 25ª modificació del seu planejament, on es preveu fer reformes en la normativa per regular les activitats extractives, les macrogranges i les renovables.
El context territorial actual de l’Empordà fa que alguns municipis pateixin una forta pressió territorial per acollir diverses activitats amb un fort impacte, essent un d’ells Llers. El municipi es troba a cavall de l’Alta Garrotxa i la plana empordanesa, a tocar de Figueres i dels nusos de comunicació que vertebren la comarca. A més a més, és un municipi que compta amb un dels espais naturals més singulars de l’Alt Empordà, una formació principalment de garric que arrela en un sòl de caràcter calcari, molt escàs a comarques gironines. És aquest tipus de sòl el que és causant (juntament amb la gestió antròpica que s’hi ha fet des de centenars d’anys) d’haver creat un ecosistema prou complex i ric que ha dut a les administracions a protegir-lo mitjançant la creació del Espai d’Interès Natural (EIN) de La Garriga d’Empordà. També, però, aquest sòl és el causant d’una de les activitats més agressives amb l’entorn, l’extracció d’àrids, que en el cas de Llers, és especialment gran i amb un gran valor afegit atesa la qualitat de la roca. És per això, que un dels principals problemes que sorgeixen a aquest municipi és la convivència entre l’extracció de pedra i la conservació dels alts valors naturals que trobem a l’EIN de la Garriga i entorns. De fet, part de la problemàtica en aquest espai és precisament que els drets miners i explotacions actives es troben dintre o a tocar de l’EIN.
També ens trobem que en el context actual, la comarca s’ha convertit en un dels principals punts d’engreix i exportació de porcí, el que ha dut a que molts municipis no puguin abastir-se de l’aigua subterrània per culpa de la contaminació que produeix la deposició massiva i constant de purins. En aquest sentit, Llers pateix aquesta problemàtica, pel que és urgent posar-hi remei.
Per últim, com és ben sabut, l’Empordà és un lloc amb una forta pressió per implantar-hi renovables, ja sigui per la seva gran disponibilitat de recurs com per la seva bona connexió a les grans infraestructures elèctriques que permet vendre fàcil i econòmicament l’energia a la xarxa. També el seu sòl barat promou l’especulació amb aquest tipus de tecnologies. És per això, i per la necessitat de fer una transició energètica sostenible ambiental i socialment, que és indispensable una correcta regulació i zonificació d’aquestes instal·lacions.
En les al·legacions presentades per la IAEDEN-Salvem l’Empordà a les diverses modificacions que proposa l’ajuntament per regular totes aquestes activitats, presents i futures, hem indicat el següent:
- Primer de tot, la necessitat de fer una revisió del planejament municipal, datat del 2001 i amb múltiples modificacions (fins a 25). Cal un replantejament del model territorial local que tingui en compte múltiples impactes sinèrgics al territori (per exemple les tres activitats que es volen regular) i en conseqüència ajusti la ordenació del municipi per reduir al màxim les seves repercussions negatives.
- Que s’aprovi d’una vegada el Pla de Gestió de la Garriga d’Empordà. Aquest espai natural va ser protegit el 2006, però fins a dia d’avui no es compta, ni s’espera, un document que reguli les activitats que s’hi poden fer dins i als voltants, tot buscant sempre la preservació dels valors naturals i patrimonials que van motivar la seva protecció. També hem sol·licitat en aquest sentit que s’incorpori al planejament municipal l’ampliació d’aquesta àrea protegida tal i com marca el Pla Director Urbanístic del Sistema Urbà de Figueres (PDUSUF).
- Que la regulació de les energies renovables al municipi sigui més ambiciosa que la presentada en la modificació posada a exposició pública, on només s’incorpora el que diu la normativa de la Generalitat. Apuntem a la necessitat de zonificar una àrea o àrees específiques al municipi on concentrar totes les instal·lacions que toquin per “cupo”, tal i com es faria amb un polígon industrial, tot evitant la dispersió pel territori amb el conseqüent impacte. En concret es demana que aquesta àrea o àrees s’ubiquin pròximes a les àrees de consum i es situïn en espais antropitzats, com poden ser a parcel·les de polígons industrials o sobre les teulades.
- La prohibició de desenvolupament de pedreres, granges i renovables a sobre de les zones catalogades amb presència de prats mediterranis rics en anuals, basòfils, un hàbitat catalogat com d’Hàbitat d’Interès Comunitari Prioritari (HICP) protegit amb la màxima figura de la legislació europea i essent la població de la Garriga d’Empordà i voltants una de les últimes de comarques gironines. Aquest punt és especialment rellevant perquè ens trobem disparitats en les regulacions que fa l’ajuntament a l’hora de permetre (extractives) o parcialment prohibir (renovables i granges) la destrucció d’aquest hàbitat per implantar-hi activitats, fet que va en contra dels objectius de la Generalitat, els quals marquen com a principal mantenir la distribució i extensió actual de l’hàbitat, el que dona un indici del mal estat de conservació d’aquest.
En concret, per cada tipus d’activitat, hem demanat el següent:
- Activitats extractives: Demanem la prohibició d’ampliació i inici de noves activitats extractives a l’àrea ocupada pels prats mediterranis (HICP) i que a dia d’avui és possible pel planejament de Llers. És essencial aquest canvi per salvaguardar la integritat d’aquest hàbitat i complir amb la legislació europea i els objectius de conservació de la Generalitat. També hem demanat que s’excloguin de les àrees d’activitat extractiva tots aquells terrenys que el PDUSUF marca com terrenys on s’ha d’ampliar la protecció de l’EIN de la Garriga d’Empordà. Sinó, indiquem al consistori que podria estar incorrent en un delicte mediambiental al permetre i organitzar la destrucció d’un hàbitat protegit.
- Macrogranges: l’ajuntament ja contempla diverses mesures per evitar la seva construcció en els espais més sensibles del municipi, supeditant-les també al compliment de la normativa superior i a la disponibilitat/qualitat de l’aigua. Malgrat això, amb el redactat proposat, es segueix permetent la instal·lació de granges a dintre l’EIN de la Garriga, indistintament de la seva tipologia (únicament evitant per llei aquelles de mides més grans). En contraproposta, des de la IAEDEN hem demanat que les granges que es vulguin construir dintre l’EIN, hagin de ser obligatòriament dedicades a la ramaderia extensiva, tot buscant un model ramader sostenible dintre l’espai protegit i que al mateix torn seria beneficiós pel manteniment dels seus valors naturals. De fet, bona part del paisatge de l’EIN és conseqüència de les activitats de ramaderia extensiva que s’hi desenvolupaven temps endarrere.
- Energies renovables: a part de demanar a l’ajuntament que faci una zonificació concreta d’aquestes tecnologies, hem sol·licitat que es situïn a una distància prudencial dels espais naturals protegits. En concret, hem demanat que les instal·lacions eòliques es situïn com a mínim a una distància de 3 vegades el diàmetre del rotor de la Garriga d’Empordà i la Xarxa Natura 2000, mentre que en el cas de les instal·lacions solars hem demanat que aquesta distància mínima sigui de 500m. Aquestes distàncies són essencials per al correcte funcionament dels espais naturals protegits. Fa anys que la comunitat científica reclama àrees d’esmorteiment/transició entre els EIN i les activitats humanes que s’hi desenvolupen al seu voltat. Aquestes àrees tenen l’objectiu d’evitar la implantació d’activitat amb impacte a tocar dels límits de l’espai (convertint-los en illes aïllades de la resta d’ecosistemes del voltant) com també deixar espai perquè les espècies que s’hi troben dintre puguin expandir-se amb garanties fora dels límits dels espais naturals.
Només incloent les al·legacions que hem apuntat des de la IAEDEN, l’ajuntament de Llers podrà assegurar una correcta compatibilitat entre les diferents activitats regulades i la conservació del seu patrimoni natural.
IAEDEN – Salvem l’Empordà
