Entitats naturalistes i ecologistes de comarques gironines demanen al nou govern de la Generalitat que actui de forma ràpida i exigeixi a l’empresa encarregada del subministrament elèctric el compliment de la normativa envers l’aplicació de mesures de protecció de les torres elèctriques i evitar així la mort de més aus protegides.
Aquesta segona quinzena d’agost, varis grups de centenars de cigonyes blanques (Ciconia ciconia), unes aus protegides per Directives europees, la Llei 42/2007 de patrimoni natural i de la biodiversitat estatal i el recenment aprovat Catàleg de fauna salvatge autòctona amenaçada de Catalunya, van arribar a la ciutat de Girona i altres indrets de les comarques gironines com la Garrotxa, l’Alt Empordà i la Selva per fer una aturada en el seu llarg viatge migratori cap a l’Àfrica (on troben suficient aliment per passar l’hivern). Els llocs que trien per fer el descans són punts elevats, sovint propers a zones urbanes, com ara teulades, campanars o grues, però també les torres de les línies elèctriques.
Quan en el disseny d’aquestes torres no s’ha tingut en compte aquesta realitat, el resultat és l’electrocució de molts ocells, com ara les cigonyes blanques o grans rapinyaires, com per exemple els ducs al Baix Empordà. El motiu és que en aturar-se, amb la seva enorme envergadura alar (superior al metre), poden tocar simultàniament la torre i un cable, rebent una descàrrega elèctrica mortal. El comportament gregari de les cigonyes blanques en aquests llargs periples migratoris fa que s’aturin diversos exemplars en una mateixa torre i que la resta es posin a les torres més properes. El que acaba comportant una reacció en cadena de devastadores conseqüències.
Gràcies a la col·laboració ciutadana, des dels col·lectius ambientals calculem que entre dissabte 17 i dimecres 21 d’agost es van aturar, com a mínim, uns 300 exemplars al llarg de tot el nucli urbà de Girona, i centeners més a les comarques adjacents. En total vam detectar 37 exemplars de cigonya blanca morts enrampats sota de torres elèctriques al Gironès, entre la zona de Domeny (Girona) i Sant Gregori, 24 a la Vall d’en Bas (Garrotxa), 4 a Llers i Riumors (Alt Empordà) i 11 a Arbúcies i Bonmatí (La Selva). I en aquests episodis, els ocells que es troben morts són només la punta de l’iceberg, ja que un estudi publicat en la revista científica Ardeola, realitzat en línies elèctriques de Lanzarote i Fuerteventura, s’estima que la probabilitat general de detecció de cadàvers de només el 0,134. Això significa que al voltant del 86,6% dels exemplars morts per col·lisió no són detectats.
En aquest sentit, podem extrapolar que la mort per electrocució d’aquest episodi pot assolir la xifra de 463 exemplars.
Membres de les entitats ambientals han notificat aquestes electrocucions evitables al Cos d’Agents Rurals, el qual els hi permetrà aixecar acta i tramitar la denúncia pertinent perquè l’empresa de subministrament elèctric responsable de les torres prengui mesures per corregir i protegir aquestes instal·lacions.
És especialment important a les comarques del Pla de l’Estany i el del Gironès, com també la plana de l’Alt Empordà, ja que conformen una unitat geogràfica que es troba enmig de la ruta migratòria que utilitzen milers d’aus durant els mesos d’agost i setembre.
A més, la regió geogràfica de les comarques gironines és on hi ha menys zones de protecció d’avifauna d’arreu de Catalunya i, per tant, els col·lectius ambientals demanen l’aplicació del Reial decret 1432/2008, de 29 d’agost de Protecció de l’avifauna contra la col·lisió i l’electrocució en línies elèctriques d’alta.
Malauradament, i com ja portem denunciant des del 2021, fa molts anys que aquests episodis de mortalitat es repeteixen, i afecten a moltes espècies d’aus i ratpenats (moltes d’elles amenaçades o en perill d’extinció). Cal posar l’accent en què aquesta mortaldat es produeix en un context de pèrdua de diversitat galopant a nivell planetari, però també local. Segons les dades l’Observatori de la Biodiversitat, a Catalunya s’ha perdut de mitjana en les últimes dues dècades el 25% de la seva fauna.
I tot això passa sense que les empreses propietàries d’aquestes instal·lacions elèctriques adoptin les mesures necessàries per evitar aquestes electrocucions. Segons dades de la Generalitat, a Catalunya s’han registrat electrocucions d’ocells en 7.000 punts, però només existeixen 3.000 torres elèctriques protegides de les 950.000 que hi ha al país. Fet encara més alarmant quan una normativa estatal obliga a les companyies elèctriques, des del 2008, a protegir els suports de les línies per evitar l’electrocució d’ocells.
Tampoc les administracions, que han de complir els objectius de l’Estratègia 2020 sobre biodiversitat de la Unió Europea, estan aconseguint aturar aquest gravíssim impacte que causen aquestes infraestructures sobre l’avifauna.
En aquest sentit, recordem que la legislació estatal establia que l’any 2023 havia de ser aprovada la modificació del Reial Decret 1432/2008 (la qual regula la correcció d’esteses perilloses per als ocells) amb la finalitat d’avançar en l’objectiu d’unes línies elèctriques més segures per aquests animals. No obstant això, la Plataforma SOS Tendidos Eléctricos, ha denunciat que el Ministeri per a la Transició Ecològica
(MITECO) ha incomplert el termini d’un any que el mateix Ministeri es va atorgar al 2023 per a revisar aquest Reial Decret.
És per això que des de diverses entitats ambientals de comarques gironines denunciem aquesta flagrant deixadesa de les companyies de transport i distribució d’energia elèctrica a l’hora de prendre mesures a les seves instal·lacions per evitar aquestes electrocucions massives. Exigim a les administracions que modifiquin urgentment el Reial Decret que regula la correcció d’infraestructures perilloses per als ocells, i que vetllin perquè les empreses el respectin.
Entitats signants: Associació de Naturalistes de Girona, IAEDEN-Salvem l’Empordà, El Meandre, Grup de Natura Sterna i Ecologistes de Catalunya (EdC).
Per més informació i entrevistes:
Adrià Compte, president de l’Associació de Naturalistes de Girona. 639733719
Júlia Ferrer, autora d’algunes de les imatges i persona de referencia per visitar els punts de mortalitat. 638 56 78 27
Autoria de les imatges:
Júlia Ferrer: @juliaferrer_naturephoto
Jordi Bermejo: @bermejordi
