Des de la declaració com a Paratge Natural d’Interès Nacional el 1986, l’Albera ha estat mal delimitada, catalogada, protegida, finançada i gestionada. La situació actual, i les decisions que està prenent la Generalitat de Catalunya, encara agreugen més els problemes a l’Albera.
Sabem que la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural (del Departament d’Acció Climàtica) vol eliminar la figura del director/a de l’Albera, aprofitant que properament es jubila la persona que actualment exerceix de director. De fet, en la línia del menyspreu històric que ha patit l’Albera, mai s’ha ocupat la plaça de director/a al PNIN de l’Albera, perquè sempre ha estat un tècnic (biòleg o enginyer) que ha assumit subsidiàriament les tasques de direcció. Ja és hora de designar un/a director/a a l’únic Parc de Catalunya sense càrrec de direcció.
Un/a director/a representa i defensa el parc natural o espai protegit en el seu territori però també davant de la pròpia administració. És la figura clau que coneix l’àmbit de l’espai i quin rol juga aquest en el territori. És l’autoritat que relaciona l’administració ambiental amb els ajuntaments, els propietaris i la gent i entitats del territori sempre vetllant per l’interès de l’espai protegit. Ara, enlloc d’aprofitar l’avinentesa de la jubilació de l’actual tècnic-director i de convocar la plaça de direcció, el que facilitaria el relleu i alhora dignificaria l’espai natural, la Generalitat proposa que sigui el director del PN Cap de Creus que faci també de director de l’Albera. Vagi per davant el nostre respecte per a l’actual director del Cap de Creus que es va escollir precisament pels seus grans coneixements d’aquest espai natural. Però considerem que el Paratge necessita una direcció igual de competent i a temps complert, precisament ara quan les condicions i conjuntures a l’Albera són cada vegada més complexes i difícils:
- Segueix l’amenaça d’una multitud de macroprojectes eòlics que es pretenen instal·lar en aquesta zona, on impactarien amb la zona de migració d’aus més important d’Europa alhora que la construcció de pistes, vials i línies d’evacuació degradaria els sensibles sistemes de suros, brolla, prats humits i basses temporànies.
- Segueixen també les noves instal·lacions o ampliacions de les actuals granges de porcs a la zona de l’Albera, on els aqüífers ja estan contaminats segons la pròpia Agència Catalana de l’Aigua.
- A més, el canvi climàtic està impactant de forma molt notable en un ecosistema clarament mediterrani. Aquest fet està estressant al màxim els boscos, les brolles i els sistemes aquàtics (rius i estanys) de l’Albera. Aquesta situació òbviament multiplica els perills d’incendis forestals, però també està posant els sistemes naturals al límit amb els perills de pèrdua d’habitats i espècies prioritàries a nivell de la Unió Europea (com les fagedes o les basses temporànies).
Des de la gestió, es poden fer polítiques per adaptar i mitigar els efectes del canvi climàtic sobre els sistemes naturals de l’Albera. També es pot millorar la planificació d’infraestructures en el territori. Per això considerem que portar aquesta gestió requereix:
- Una direcció a temps complert, que exerceixi com a referent del Paratge Natural i que estigui centrada exclusivament en aquest espai tant complex.
- Un equip de tècnics també exclusivament centrats en aquest espai. Com a mínim són necessàries, a part de la direcció, tècnics a temps complert en els àmbits de conservació, gestió forestal i de l’ús públic. Aquesta estructura mínima és la que existeix a la majoria de parcs naturals del país i, en alguns casos, l’estructura de personal és més gran i diversa. En el cas de l’Albera, des de la seva creació el Paratge ha tingut tan sols la figura de tècnic-director. Considerem la situació absolutament inadmissible i un menyspreu permanent cap aquest territori.
- Augmentar la protecció a la zona del peu de mont de l’Albera on actualment tan sols hi ha un petit espai protegit amb la figura PEIN/XN2000 de les Basses de l’Albera (779 hectàrees). Aquestes petites taques de protecció disperses a la zona del peu de mont no són suficients i no compleixen la seva funció. La superfície protegida no és prou àmplia, ja que deixa moltes basses i estanys inundables fora de la zona de protecció, tot i ser considerades hàbitats prioritaris per la Unió Europea. Per altre banda, la zona de protecció tan sols protegeix les zones amb làmina d’aigua però no protegeix el sistema hidrològic que les alimenta. Aquesta contradicció deixa una via oberta a la instal·lació d’infraestructures (com els projectes eòlics) que amb noves pistes forestals, terraplens, vials i moviments de terres poden danyar el sistema de recs i drenatges que mantenen aquests estanys temporanis i, insistim, hàbitats prioritaris de la Unió Europea. A més, aquesta zona del peu de mont de l’Albera és l’hàbitat de la tortuga mediterrània (espècie prioritària i catalogada en Perill a casa nostra) i per tant bona part de la seva àrea de distribució no té cap figura de protecció.
- Un espai natural protegit sense un equip tècnic de gestió serveix només de reclam a les oficines de turisme però no garanteix la conservació dels valors naturals i culturals pels quals ha estat creat. A banda de la falta de direcció i personal tècnic, el massís de l’Albera pateix d’un mosaic de figures de protecció que és poc comprensible fins i tot per a la població local i que dificulta la gestió. És imprescindible que l’espai protegit de les basses de l’Albera s’ampliï de forma molt significativa cobrint tot el peu de mont de l’Albera incloent-hi també el seu sistema de drenatge. L’objectiu final hauria de ser la creació del Parc Natural de l’Albera, que inclouria a més a més l’Albera marítima i també els connectors naturals entre els diferents espais protegits. Si no s’aposta, i de forma urgent, per a aquesta ampliació i unificació, s’està sentenciant a pena de mort les basses i l’Albera en general per omissió de responsabilitats en la conservació del patrimoni natural.
Si la situació actual de l’Albera ja és absolutament lamentable i insostenible, el futur que proposa ara la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural del Departament d’Acció Climàtica encara empitjoraria la seva (no-)gestió. Demanem al director general Marc Vilahur d’aprofitar el moment de relleu de la (no-)direcció del Paratge per apostar de forma clara i ràpida per a una millor gestió tenint en compte els criteris que expressem aquí. Considerarem que reduir encara més l’equip de gestió de l’Albera és ser còmplice de la seva degradació i mort. I això no ho permetrem.
