El projecte justifica l’ampliació mitjançant dos conceptes:

1. L’elevada sinistralitat i accidentalitat. En el document no es parla de cap xifra al respecte. Ni s’estudien alternatives viables per baixar aquest índex sense necessitat d’ampliar la carretera del Parc.
2. Les IMD (Intensitats mitjanes diàries). Segons el mateix document la IMD esdevé inferior a la que contempla el Pla de carreteres i, per tant, no caldria fer-hi actuacions. Però es recalcula en base a una carretera que no té res a veure en comportament amb la dels tres ponts: comparar la C260 de Figueres-Roses amb la dels tres ponts és comparar naps amb cols.

Tot plegat sembla, més aviat, fet a mida per trobar les justificacions suficients per desenvolupar aquest projecte, en comptes d’estudiar rigorosament i seriosament la necessitat d’arreglar la carretera en el context natural on s’ubica.   

Considerem que el “condicionament” d’aquesta carretera es una nova transformació d’un espai protegit i contravé els principis més bàsics de conservació d’un espai natural. Recordem que el PNAE es va protegir a l’any 1983 amb la finalitat de conservar i restaurar els seus sistemes naturals terrestres i marins i valors geològics, botànics, faunístics i ecològics i dels elements d’interès cultural que conté i la integritat del seu paisatge. Òbviament, l’obra en qüestió correspon a una política contrària a les actuacions definides per la Comissió Europea per aturar la davallada preocupant de la biodiversitat que està patint la UE. L’ampliació d’aquesta carretera comportarà els següents impactes:

• Augment del trànsit rodat i, per tant, més afluència de cotxes i a més velocitat.
• Augment de la pressió humana en el Parc i al Reserva Integral (de màxima protecció)
• Augment en els atropellaments de fauna: amfibis, rèptils, aus i mamífers.

En el document no es descriu el pressupost d’aquest projecte. Si fem una comparativa amb el projecte de condicionament de la carretera GIV-6102 del 2011 i de característiques similars, surt un pressupost aproximat de 3 milions d’euros.  

En el context actual de crisi, de retallades i davant la necessitat de marcar prioritats no es pot entendre aquesta despesa de diners públics.

Si tenim en compte que en l’actualitat el Centre de Fauna de les comarques gironines té unes grans dificultats per tirar endavant; si tenim en compte que aquesta carretera implicarà, sense cap mena de dubte, un augment d’animals atropellats i, per tant, un increment de la feina del Centre de Fauna; si tenim en compte que el pressupost d’aquesta carretera és equivalent al pressupost de 30 anys del Centre de Fauna: Considerem que és una inversió inadmissible.