RESUM HISTÒRIC DE L’AFER FLUVIÀ NÀUTIC
El paisatge ens forma i ens transforma.
L’entorn natural és com una part de nosaltres mateixos que ens sosté físicament i espiritualment.
Hi estem íntimament lligats i ho percebem, de forma clara, individualment, però també col·lectivament.
Per tant, estem davant d’un patrimoni comú i, com a tal, hem de considerar el que això suposa per part de cadascú: un seguit de drets, però també de deures.
Els que per naixença, o per altres raons, vivim a l’Empordà som conscients que la plana, les carenes, els boscos, el mar, els penya-segats, les vinyes, els olivars, els aiguamolls, les closes, els rius, els colors i les olors que els són propis,… han modelat els nostres conceptes físics i sensorials de l’espai.
Tot això queda tan integrat en nosaltres mateixos que es fa indestriable de la nostra mateixa persona fins al punt que quan aquest patrimoni natural i paisatgístic pateix alguna agressió, ens sentim també nosaltres mateixos agredits.
El text que ve a continuació dóna les dades objectives d’una agressió que pateix, des de fa temps, un riu: el Fluvià. El nostre Fluvià.
A partir d’aquest petit resum, es pot escriure una part de la història dels últims gairebé 40 anys d’un punt concret del riu: la seva desembocadura.
En aquesta, com en totes les històries, s’hi albiren uns personatges. Hi podem trobar especuladors, oportunistes, gestors públics, indiferents… i lluitadors.
Aquests darrers demostrem, amb tossuderia, haver assumit que el riu és nostre, individualment i col·lectivament, i per això el defensem com a patrimoni propi i, alhora, comú.
És aquesta mateixa tossuderia la que ens impulsa a creure (de fet n’estem convençuts) que, si bé no es pot tornar enrere per canviar el passat d’aquesta malaurada història, sí que es pot recomençar des del present, i fer-ho tants cops com calgui, per donar-li un final digne.
Un final on es satisfaci el desig, cada cop més majoritari, de respecte, d’harmonia i d’equilibri amb l’entorn. Aquesta és la nostra lluita.
QUÈ HA PASSAT? QUÈ HEM FET? ON ESTEM?
COMENTARIS i ENLLAÇOS QUE US DONEN ACCÉS A SENTÈNCIES i A MÉS INFORMACIÓ
Des l’estiu del 2021 l’empresa Canales del Fluvià Nàutic SL ha estat privatitzant el camí públic del Joncar que, des del 1970, permetia arribar a la Gola del riu Fluvià i a la seva platja.
Referències per saber-ne més:
-Sentencia judicial nº 220/15: (www IAEDEN http://ca.santpere.cat/upload/sentencia_381.14_CAMI_PUBLIC.pdf )
-El 27-3-2024 el Ple de l’Ajuntament de Sant Pere acorda recuperar el camí del Joncar i retirar la barrera.
El 2003 la Generalitat acorda classificar l’àmbit del Fluvià Nàutic com a SÒL NO URBANITZABLE i, des del 2010, com a Xarxa Natura 2000 forma part del Pla Especial d’Interès Natural.
L’any 2009 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i el 2012 el Tribunal Suprem, confirmen la classificació de SÒL NO URBANITZABLE.
En aquest espai, urbanitzat en part des dels anys 80 només hi ha l’esquelet d’un edifici que suposa un perill públic. Per falta d’acord entre els promotors, no s’acaba ni s’hi fan altres iniciatives.
Referències per saber-ne més:
-Vídeo on s’exposen els antecedents històrics: https://www.youtube.com/watch?v=wCrZTx_PbaU
-Sentència del 2009 del Tribunal Superior de Catalunya: (STSJ_CAT_5044_2009 Fluvianautic)
-Sentencia Suprem del 2012: (STS_8458_2012 TS Fluvianautic )
L’empresa Canales del Fluvià Nàutic SL inicia activitats el novembre del 2011. Un mes després compra la finca registral nº 1362 i el 2013 adquireix altres finques particulars. En el Registre de la Propietat consta el 58 % al nom de Canales i el 42% de l’Ajuntament de Sant Pere Pescador, Generalitat i Incasol.
Imatges de barreres new jersey col·locades sobre la parcel.la 317 propietat de la Generalitat i parcel.la propietat d’Incasol, Setmana Santa del 2025.
Referències per saber-ne més:
-Resposta de la Generalitat (contesta generalitat parcel.les 316 i 317_)
-Resposta Incasol: (contesta Incasol 2024)
-Notes informatives del Registre de la Propietat (Notes info)
El Fluvià Nàutic, ara anomenat Port Natura, no té cap autorització per a tenir guingueta ni per llogar materials per a surf i kayaks.
El juny del 2012 el Fluvià Nàutic rep una concessió de la làmina d’aigua de l’interior dels canals, limitada als usos de 1988. La concessió no permet l’amarratge ni el lloguer de motos d’aigua, ni d’utensilis per a la pràctica del surf o caiacs.
Sense cap permís, el promotor afegeix noves instal·lacions, talla la vegetació i aplana terres destruint el medi natural. També amenaça i dificulta les inspeccions d’agents rurals i altres autoritats.
La Generalitat, el 7 de juliol del 2023, imposa a Canales del Fluvià Nàutic SL dues infraccions greus i una lleu, una multa de 31.246 € i li dona 8 dies per aturar les obres, suspendre les activitats i retirar les instal·lacions fixes i desmuntables. Malgrat tot, fa cas omís i rep dues multes més tot advertint-li que es durà a terme l’execució subsidiària. A hores d’ara, veiem que els new jersey, el pantalà, el lloguer d’activitats i l’aparcament d’autocaravanes continuen.
El 2024 l’Ajuntament va ordenar la clausura d’aparcament d’autocaravanes, la va precintar i hi va posar un gàlib. Immediatament van trencar el gàlib i el precinte, i van mantenir les activitats en funcionament.
Els dies de Setmana Santa del 2025 hi trobem unes 200 autocaravanes. Alguns usuaris diuen que els és igual la il·legalitat del lloc i prioritzen la pernoctació a preu més barat que a un càmping i estar a un paratge tranquil envoltat de natura.
El 20 d’abril del 2024 el diari ARA va publicar l’article “El polèmic negoci privat que veta l’accés al paratge natural de la gola del Fluvià”. L’administrador de l’empresa va exigir rectificacions que no acceptà la redacció. La jutgessa de Figueres va donar la raó a l’ARA.
-Article Diari ARA: https://www.ara.cat/societat/polemic-negoci-privat-veta-l-acces-paratge-natural-gola-fluvia_1_5002690.html?giveAway=DWQGZYM91PjEB2LO
-Sentencia jutgessa a favor del Diari ARA: (Sentencia ARA 11. Stc )
L’estiu del 2024 el Síndic de Greuges publica una resolució on es demana a l’Ajuntament de Sant Pere Pescador i a la Generalitat el tancament de les activitats no autoritzades del Fluvià Nàutic.
Referències per saber-ne més:
-Nota de premsa Resolució de la Síndica: https://www.sindic.cat/ca/page.asp?id=53&ui=10358
-Resolució completa de la Síndica: (Resolucio sindic)
La Diputació de Girona, l’abril del 2025, aprova per unanimitat una moció contra l’ocupació il·legal del domini públic marítim-terrestre al Fluvià Nàutic, les activitats sense autorització i demanen la seva renaturalització.
Referències per saber-ne més:
-Post de la Diputació de Girona a Instagram: https://x.com/DiputacioGirona/status/1914658086322663910?t=fxINvefP6Zv2j8yy-O19NQ&s=09
Una ordre ministerial d’octubre 2001 aprova l’atermanament o delimitació del domini públic Marítim-Terrestre entre el Rec Sirvent i el riu Fluvià al llarg de 3.800 metres. En aquell moment la servitud de protecció era de 20 metres d’ample i la de trànsit de 6 metres. El 2003 el sòl passa a ser SÒL NO URBANITZABLE que comporta una modificació de la servitud de protecció a 100 metres. ACTUALMENT s’està portant a terme aquesta rectificació per part del Ministerio de Transición Ecológica entre els vèrtex N-4 a N-15 i N-85 a N-90.
Referències per saber-ne més:
-Visor del Ministerio de Transición Ecológica: https://sig.mapama.gob.es/dpmt/
La Generalitat no ha donat permís de port en una zona que pertany a Xarxa Natura 2000 i un sòl que és d’Especial Protecció. L’Ajuntament de Sant Pere Pescador no ha donat permís a unes activitats econòmiques que són inadmissibles per la seva classificació urbanística. A més, es troba localitzat en zona inundable i veïna al Parc Natural dels Aiguamolls.
Però les ADMINISTRACIONS, que ens fan demanar permisos i autoritzacions a tots, en aquest tema diuen que “ES TRACTA D’UN CAS JUDICIALITZAT” i no clausuren un negoci privat que no té cap autorització.
Mentrestant l’empresa no deixa, ni deixarà, de presentar escrits, al·legacions i recursos per allargar en el temps una situació que li és favorable econòmicament des de l’estiu del 2021 i fa uns guanys a costa del domini públic i d’un patrimoni natural que, en part, és de tots.
DEMANEM
EL GRUP EN DEFENSA DE LA GOLA DEL FLUVIÀ i IAEDEN-SALVEM L’EMPORDÀ, igual que en la resolució del 2024 del SÍNDIC DE GREUGES, demanem que les ADMINISTRACIONS –en compliment de la llei- executin els seus expedients de manera IMMEDIATA I SUBSIDIÀRIA a fi d’aconseguir la recuperació del camí públic del Joncar, el tancament de les activitats econòmiques del Fluvià Nàutic, i l’expropiació de l’àmbit per acabar integrant el Fluvià Nàutic al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà.
ACLARIMENT: L’entitat Gola i la IAEDEN-Salvem l’Empordà tenim per objectiu primari dialogar amb les ADMINISTRACIONS per tal que facin complir les lleis vigents que ens afecten a tots.
Sant Pere Pescador, juny 2025
