In Defensa del territori, Salvem l'Empordà de purins

El Síndic emet un informe sobre el sector ramader en el qual declara que «qui contamina paga»

Les entitats sotasignats creiem que és un gran pas que un organisme públic faci aquestes recomanacions, i li agraïm la tasca que ha fet al interessar-se en una temàtica que involucra a tants agents, i que alhora, és un dels motors econòmics del país.

Representants de les entitats ecologistes abans de la reunió amb el Síndic de Greuges al juliol de 2016.

Representants de les entitats ecologistes abans de la reunió amb el Síndic de Greuges al juliol de 2016.

Tot va començar ara fa uns mesos, quan l’ajuntament de Lluçà, veí del municipi de St. Martí d’Albars, va veure amb preocupació com es construïa una macrogranja del grup Tarradellas en aquest municipi. L’ajuntament va presentar al·legacions a la construcció de la mateixa. Aquesta documentació va servir per fer una denuncia sobre la problemàtica al Síndic de greuges, feta conjuntament per Lluçanès Viu i el Grup de Defensa del Ter. El fet de presentar dades d’una granja concreta va ser clau, atès que va permetre una contextualització d’una problemàtica que a Osona fa més de 20 anys que existeix. En aquest sentit, el Síndic es va sorprendre de que es pogués construir una macrogranja de porcs en un lloc contaminat amb nitrats i amb un elevat dèficit d’aigua, entre d’altres motius que destapaven la nefasta actuació de l’administració en relació a aquest tema. No es tracta d’un fet aïllat, a Catalunya s’obren i amplien granges contínuament en zones on per llei hauria d’estar prohibit.

El síndic ha emès el seu informe i dona la raó a les entitats ecologistes en molts dels aspectes. Les recomanacions més significatives són:

  • Valorar la necessitat d’aplicar una moratòria en l’atorgament d’autoritzacions per a la instal·lació de noves granges del sector porcí. Si el nou decret 136 no s’aprova en els propers 6 mesos, aplicar la moratòria obligatòriament.

  • La creació d’una taula sectorial integrada pels Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda, el d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i el de Territori i Sostenibilitat. La tasca d’aquesta taula seria analitzar anualment les dades del sector porcí enfront les dades de contaminació per nitrats, per tal de determinar la necessitat de reduir la cabana porcina en algunes granges.

  • Redacció d’un programa, per part del sector i les administracions afectades, amb l’objectiu de recuperar de forma immediata els aqüífers contaminats, i que l’Administració hi destini els recursos que siguin necessaris.

  • Crear un tribut que faci internalitzar els costos ambientals al sector ramader.

  • Que l’Administració elabori i impulsi l’aprovació d’un règim sancionador específic.

  • Que s’intensifiquin els controls per part de l’Administració i que s’actuï amb rigor en aquesta matèria.

  • Que es doti l’Oficina de Fertilització i Tractament de les Dejeccions Ramaderes dels recursos econòmics i materials que siguin necessaris perquè pugui exercir amb garanties la funció encomanada com a eix central del sistema.

  • Que l’Administració revisi i actualitzi, adequant-se a la normativa, el Codi de bones pràctiques agràries en relació amb el nitrogen existent actualment.

Les presents entitats valorem positivament l’informe, tanmateix creiem que en zones contaminades s’hauria de reduir la cabana porcina des d’ara mateix, atesa la greu afectació del territori català, i tenint en compte la insuficient eficàcia que signifiquen la reducció de l’excreció de nitrogen via millora de l’aprofitament del pinsos, la tecnologia en els tractaments de purins i les plantes de cogeneració. La moratòria, tal i com és proposada a l’informe del Síndic, caurà en sac trencat, ja que no s’ha de «valorar la necessitat d’aplicar una moratòria», aquesta ja ha estat demostrada, tal i com es desprèn del mateix informe del Síndic, i ara toca actuar. D’altra banda, la formació d’una taula sectorial amb els Departaments proposats manca clarament de qualitat democràtica. Hi haurien de ser presents les agències catalanes responsables de l’aigua i els residus, ACA (Agència Catalana de l’Aigua), ARC (Agència de Residus de Catalunya), respectivament. Alhora que també hi hauria d’haver representants de la societat civil i del Departament de Salut. Només així tindrà sentit la formació d’una taula de treball en la temàtica.

Des de les entitats ecologistes restem perplexes al observar com, durant anys, el sector ramader ha pogut saltar-se la màxima romana de «qui contamina paga» amb total impunitat. El Síndic proposa recomanacions que al nostre entendre són obvietats, i que de fet, el seu incompliment per part de l’Administració és el que ha permès que aquesta problemàtica arribi als nivells actuals.

Pel que fa al pagament del tribut que es contempla per al sector ramader, altres sector productius ja fa anys que internalitzen els costos ambientals. D’altres mesures similars a aquesta, com ara l’elaboració d’un règim sancionador específic, la intensificació del control per part de l’Administració, la dotació econòmica i material de l’ens encarregat de la temàtica i l’actualització de la normativa relativa a les bones pràctiques. Són fets que posen en evidència la prevaricació de l’administració amb el sector.

Les entitats ecologistes preocupades per la temàtica insistim en:

  • Un control real perquè es compleixin les normatives i lleis del sector.

  • Que es faci efectiva la internalització dels costos que la contaminació per nitrats ocasiona als aqüífers.

  • Que s’acabin els favors de l’administració cap a la gran indústria agroalimentària. Un sector vulnerable, altament dependent de factors externs (preu internacional dels cereals i del petroli), competitiu en precarietat laboral i orientat a mercats llunyans.

  • Que es potenciï un mosaic agrícola. Facilitant l’accés a la terra i fomentant projectes respectuosos amb el medi ambient, el territori i les persones, i que proporcionin productes de qualitat, de valor afegit i distribuïts en circuits curts. Que ajudin a recuperar la lògica i la importància de la nostra alimentació i del món de la pagesia.

7 de desembre de 2016, signat per les entitats següents:

Associació de Naturalistes de Girona

Salvem la Pellingarda

Grup de Defensa del Ter

Lluçanès Viu

VSF-Justícia Alimentària Global

Plataforma Salvem l’Empordà de purins