En el context de les mobilitzacions de la pagesia contra l’acord amb Mercosur, volem recordar que el mes de febrer del 2025, l’assemblea de la IAEDEN-Salvem l’Empordà va aprovar un document amb el títol “Necessitem un Pla de Salvament de la Pagesia Catalana” que podeu llegir aquí : https://iaeden.cat/pla-salvament-de-la-pagesia-catalana/
La nostra pagesia és una espècie en extinció. Amb poc més d’un 1 % de població activa agrària, senzillament, no ens podem permetre de perdre ni un sol pagès més. Lapagesia és vital per a una alimentació sana i de qualitat, per conservar la biodiversitat i el nostre paisatge i per prevenir els incendis forestals.
Tot i que hi ha notables excepcions, la nostra pagesia, en general, no està preparada per assumir que tindrà menys disponibilitat de recursos com l’aigua i l’energia, o que haurà d’adaptar els conreus a les noves condicions creades pel canvi climàtic. Cal un canvi estructural perquè ja no és possible fer com si no passés res. Com ja ho va fer la sequera, les epidèmies que han afectat darrerament tota mena de bestiar, han posat en evidència que l’actual model és inviable: sortim del foc per caure a les brases. Cal reconvertir tot el sector preservant les rendes i el patrimoni dels pagesos. Ara bé, de cap de les maneres ens faran creure que hi ha una confluència d’interessos entre l’agroindústria i la petita pagesia.
Cal un autèntic Pla de Salvament de la Pagesia i, per obrir el debat, nosaltres proposàvem que això es fes sobre tot un seguit de bases. Val la pena recordar el que dèiem a les dues primeres perquè són de plena actualitat:
Primera. La sobirania alimentària ha de ser la primera prioritat de la política agrària i no pas les exportacions. Sobirania alimentària entesa com la capacitat d’alimentar tota la població amb productes locals sans. Cal una reforma integral de la PAC que vagi en aquest sentit. La covid i les guerres ens han mostrat què pot passar si es col·lapsa el comerç internacional. A més, les dades científiques sobre el canvi climàtic són incontestables i ens exigeixen reduir el transport de mercaderies, produint allà on es consumeix. El nostre país seria perfectament capaç d’alimentar la seva població si hi hagués prou pagesia.
Segona. Cal excloure l’agricultura dels tractats de lliure comerç; de manera que, en cap lloc del món, els pagesos no hagin de patir la competència deslleial d’altres països i no es vegi, així, compromesa la seguretat alimentària dels consumidors. En aquests tractats, molt sovint se sacrifiquen els interessos de la pagesia a canvi de vendre productes industrials o de permetre inversions. La Unió Europea n’ha signat una colla i pretén continuar per aquest camí. Les coses encara poden empitjorar, perquè la UE està parlant de retallades pressupostàries i de dirigir enormes recursos cap a despeses militars.
Només una mobilització massiva i contundent podrà revertir aquesta situació. Les mobilitzacions dels pagesos poden fer molta fressa i frenar certes mesures, però el seu pes electoral és reduït i, per si sols, no aconseguiran revertir les polítiques actuals. La pagesia necessita del suport actiu de la majoria de la societat i, per això, s’ha de mostrar disposada a pactar unes polítiques que facilitin el canvi cap a una agricultura que estalviï aigua; que consumeixi menys combustibles fòssils; que redueixi gradualment l’aplicació de fertilitzants químics i de purins, de pesticides i d’antimicrobians; que protegeixi i fomenti la biodiversitat; que contamini cada cop menys i que redueixi les seves emissions subministrant als mercats locals.
El Pla de Salvament de la Pagesia ha de néixer d’un consens ampli, d’un pacte entre la pagesia i la societat civil catalana, capaç d’obligar a les forces polítiques majoritàries a plantar cara als poderosos interessos agroindustrials i a tirar endavant el canvi estructural que requereix la situació. Ens hi juguem el futur. Si no s’aixeca un ampli moviment social de recuperació de la terra, la pagesia desapareixerà i amb ella la nostra seguretat alimentària i els últims marges de llibertat davant les grans empreses acaparadores.
IAEDEN – Salvem l’Empordà
Figueres, 9 de Gener del 2026
